Un dia vaig escoltar al TN migdia que al poble de Cadaqués, l’església havia habilitat una zona per a la meditació. La notícia em va sobtar un mica però em va alegrar. Recordo que vaig pensar que, a poc a poc, cada vegada hi ha més persones que deixen de buscar a Déu a fora i el comencen a buscar dins.
La humanitat sovint s’ha dedicat a arribar al cim de la muntanya més alta, ha intentat submergir-se en l’oceà més profund, ha aconseguit observar en l’espai més llunyà,… i després de tot això encara segueix buscant. El món interior, en canvi, tant a prop i accessible, tant íntim i tant revelador, i encara és un perfecte desconegut.
Moltes persones tenen, però, l’instint i la saviesa interna de intuir que dins nostre hi ha un poder suprem que ens connecta amb la part més misteriosa del tot. Tots tenim gravat en els nostres gens la gran saviesa suprema que tot ho crea, que tot ho engloba i que tot ho mou, i inconscientment tots volem arribar a aquesta saviesa que tant remotament està guardada dins nostre i il·lumina les entranyes més intimes del nostre ser, però els nostres sentits ens orienten cap a fora i no cap a dins; i això fa que ens consti tant connectar-nos amb aquesta part de dins nostre. Una part que sap, amb tota seguretat, que el món que tenim darrera els ulls és infinitament més gran, més profund i més real que el que tenim davant dels ulls.
Religió és espiritualitat
Jesucrist i d’altres personatges místics varen venir a la terra per mostrar-nos el camí que hem de seguir per arribar en aquest lloc tant remot, però la gran massa de la humanitat no els va comprendre. La religió es va apoderar de l’exclusivitat de les seves paraules i ensenyances per transmetre aquesta saviesa, però després de mil·lennis encara no ho ha aconseguit. Perquè? doncs perquè el Regne del Cel és dins de cada una de les persones i no a fora com ens han volgut fer creure.
El religiós autèntic (avui en dia anomenat místic) és la persona que és capaç d’entrar dins seu per intentar descobrir i prendre consciència d’aquesta part remota, ja que les profunditats del nostre interior son capaces de revelar-nos els misteris més ocults. Només la quietud i la contemplació fan que podem contactar amb nosaltres mateixos perquè despunti el que tenim dins i es deixi veure, i d’aquesta manera endinsar-nos cada vegada més en la immensitat del nostre univers intern per poder descobrir què hi guardem.
Salut i malaltia
Quan mirem dins, som capaços de descobrir que en el nostre interior és on es produeixen els grans dictats de tot el que som i el que fem, és on neix absolutament tot el que ens passa a la nostra vida, és on hi ha tota la informació de tot el que existeix en el nostre entorn i és també on es produeix la nostra malaltia i on obligatòriament hi hem de buscar la nostra curació.
Quan el nostre cos es posa malalt, la malaltia no és res més que un missatge de la nostra part sàvia, aquesta part de nosaltres que sap amb certesa què estem fent malament i ens ho intenta dir, per tant la salut esdevindrà quan siguem capaços d’escoltar, interpretar i atendre aquest missatge. Hem d’entrar dins nostre i connectar-nos amb el dolor, la por, la ràbia,…. i entendre l’origen del mal per, evidentment, aconseguir transmutar-lo, perquè encara que fem tots els tractaments que ens ofereix el mercat i ens sembla que millorem, la salut només es completa amb el canvi de consciència.
Només cal observar les persones que superen greus malalties, la malaltia ha estat un punt d’inflexió en la seva vida perquè aquesta ha acabat imposant grans canvis interns i en la gran majoria de les vegades, també externs. Les persones que no prenen consciència del significat del seu dolor i tampoc produeixen cap canvi significatiu interior, viuen en l’eterna malaltia, o sigui, la malaltia en el seu estat crònic.
