Mentre al món occidental sempre hem vist a l’ésser humà com una unitat física, possible de ser dividida en parts més petites fins a arribar a la dissecció mínima, al món oriental l’han vist com una unitat indivisible, repleta d’energia vital i integrada al univers que el nodreix.
Els dos mons, tot investigant en la grandesa del nostre ésser, han descobert molts dels grans misteris ocults en ell, però la gran diferència entre l’un i l’altre, és que al món occidental només s’ha contemplat la part física del nostre organisme, la part energètica senzillament no existeix. En canvi, al món oriental sempre s’ha percebut a l’ésser humà com un cos energètic que conté una part física.
En el món occidental, però, en la més mínima de les disseccions del nostre organisme, arriba el desconcert. La física quàntica ja no respon a les lleis de la física clàssica i en aquest nivell la matèria ja no es comporta com esperaven els nostres científics. La física quàntica ens rebel·la que la matèria no és res més que una vibració, ja que és en aquest nivell, en el quàntic, on la matèria esdevé energia.
Avui en dia, aquesta nova ciència ens obliga a canviar la visió de l’ésser humà, ens obre la ment i ens permet intuir nous horitzons.
Els oposats es toquen i la gran diferencia entre la visió del món oriental i el món occidental troben el seu punt d’unió (el fred intens pot arribar a cremar). Actualment els nostres científics ja accepten que el teixit viu genera energia.
Després d’aquest gran descobriment, ja no podem percebre al cos com una unitat física sense energia possible de ser dividida en parts, en el qual en podem manipular una d’elles pensant que les altres no es desequilibraran. Ja no ens podem permetre el luxe de veure en un miracle de la natura una màquina perfecta en la qual tot el que li passa és un capritx diví.
El nostre cos físic està submergit en un cos energètic que l’esculpeix i el regula. L’energètic és la trama sobre la qual es teixeix el físic. Emocional, mental i espiritual resideixen en la part energètica del nostre ésser, i qualsevol manifestació o desequilibri que es produeixi en aquest nivell arribarà al pla físic, perquè aquest no és res més que la manifestació visible dels desordres.
El camp energètic humà
Tot el que viu palpita d’energia i tota l’energia conté informació.
El nostre cos físic està rodejat per un camp energètic, aquest és un gran centre d’informació i a la vegada un sistema de percepció molt sensible; és mitjançant aquest sistema que estem en comunicació amb tot el que ens envolta.
L’energètic conté la informació de tota la nostra vida, capítol a capítol, pàgina a pàgina, vers a vers, i grava totes les nostres experiències, tant interiors com exteriors, tant positives com negatives i tant importants com insignificants. Així doncs, el nostre camp energètic és com un gran llibre de la nostra història personal, la informació hi és absolutament tota.
Aquest cos té la seva pròpia anatomia i el més significatiu d’aquesta son els set poderosos centres alineats al llarg de la columna vertebral que ens mantenen connectats al univers que ens nodreix.
Els xacres
Xacra en sànscrit vol dir roda. Set centres en forma de roda que ens permeten intercanviar energia còsmica. Tenen un moviment giratori i la seva força és centrípeta, o sigui que atrau cap al interior, la seva salut es rebel·la quan el moviment és ampli i esplèndid.
Cada un dels xacres està relacionat amb una zona del nostre organisme i nodreix uns òrgans, estructures o sistemes determinats. Quan el xacra no està obert o adopta una forma amorfa, l’intercanvi d’energia no és completa i la zona influenciada per ell pateix disfunció.
Aquests centres connecten els nostres nervis i hormones amb les nostres emocions (relació que estudia la psiconeuroinmunologia), ja que la seva ubicació va paral·lela al sistema neuroendocrí-inmunitari, i d’aquesta manera es forma un vincle entre la nostra anatomia física i la nostra anatomia energètica.
Si considerem que el xacra és la zona clau del cos on l’energia connecta l’emocional amb el físic, podem comprendre fàcilment com les ferides psíquiques i emocionals, els sentiments o les creences, son capaces de produir trastorns físics i problemes de salut.
El xacra, és doncs, el punt d’unió on es produeix la connexió cos-ment.
