Sembla que el món ha canviat de color, sembla que tot hagi estat tocat per una mà invisible i s’hagi transformat, i senzillament és la percepció dels meus sentits el que ha canviat. El món no és d’una manera concreta, senzillament és com el percep cada un, té infinitat de cares, perquè cada persona que hi ha sobre la capa de la terra el fa a la seva mida i semblança.
El món no és res més que una rèplica exacte del que ets tu.
El disseny de la natura és un holograma, això vol dir que el tot està en cada una de les parts. Cada una de les cèl·lules del nostre organisme conté la informació del tot en el seu ADN, per tant, si l’ésser humà és una petita cèl·lula o manifestació de l’univers, això vol dir que dipositat dins nostre hi ha la informació de l’univers sencer. Tot és un. La persona no és res més que una petita peça d’aquest immens tapís que en diem univers. L’energia del tot, tot ho inunda, ens és impossible viure separats d’aquest immens teixit i no quedar engolits per ell. Tot ens afecta i les nostres accions afecten a tothom.
Les persones emetem el que som i el que sentim, els sentiments es perllonguen més enllà del cos i creen la pantalla que portem davant, i és a través d’aquesta que nosaltres percebem la realitat.
Dins i fora és allà mateix, no hi ha línia de separació. Tot el que veus fora és exactament el que hi ha dins i, tot el que hi ha dins és perllonga cap a fora, per tant, tot el que perceps en el món és el que ets tu.
L’amor
Quan et sents sol o t’envaeixen emocions negatives, veus un món hostil, poc generós, com si la vida t’alliçonés amb un dur aprenentatge, perceps un món de solitud i dolor, ple de mancances on predomina el factor por.
Quan estimes, el món pren un altre color, el veus protector i generós, sents que pots percebre el flux constant i palpitant de la vida, sents com radia l’univers sencer i et sents una part d’ell. I el més important, no tens por i confies.
I tot això, només ho fa l’amor.
L’amor no és un simple sentiment, l’amor és un estat. L’amor és una força interna i és l’energia més poderosa que pot tenir l’ésser humà dins seu. L’amor és qui tot ho crea i tot ho cura, l’amor tot ho lliga i ho alimenta, l’amor ens fa sentir grans i poderosos, ens converteix en generosos i ens ajuda a percebre la bellesa de les coses. L’amor és el contrari de la por, aquest estat que tant ens tortura quan no confiem. L’amor supera la por i l’elimina.
Per tant, si no t’agrada com veus el món, el pots canviar, buscant l’amor que tens dins i projectant-lo cap a fora.
Quan vius amb la vibració de l’amor i flueixes amb la vida, sents plenitud dins teu, gaudeixes de tot el que t’envolta i et sents feliç. Te n’adones que les possibilitats són infinites, que l’oferta és inesgotable i encara que te la vulguis acabar tota una vida no és suficient. Perceps amb més força els aspectes creatius de la vida i de la natura, i encara que també perceps els negatius confies que algun dia els misteris d’aquest món ho posaran tot a lloc.
Les persones
El reflex del que som nosaltres també el podem percebre en les persones que ens envolten.
Hi ha persones que no sabem perquè ens commouen dins, ens desperten sentiments que no sentim habitualment, hi ha persones que sense conèixer-les els hi tenim admiració, ens agrada el que fan i com són, aquestes persones ens mostren les nostres virtuts o anhels que tenim per destapar encara.
Hi ha persones que no ens agrada estar al seu costat i les volem lluny, son els sentiments que ens desperten els que volem lluny, perquè aquestes persones ens mostren la nostra part fosca, aquesta que més hem de treballar.
Cada cop que es produeix un canvi significatiu a la nostra vida, surten del nostre entorn persones conegudes i n’entren de noves, així enriquiran la pròxima etapa de la nostra vida.
És important fer la pau amb totes aquestes persones que ens commouen i entendre el perquè, si no donem llum a la nostra part fosca i no exercim els nostres anhels no aprenem, ens estanquem i no evolucionem.
Sense aprenentatge ens perdem la gran oportunitat que ens ofereix la vida, que és créixer.
