Quan sentim la paraula immunitat el primer que ens ve al cap és el recompte de glòbuls blancs que apareixen quan ens fem una extracció de sang, ens diuen que tenim les defenses en ordre quan el recompte se situa dins del barem establert per la medicina.
Decidir l’estat de la nostra immunitat, però, no és tant senzill com això. La immunitat no és tant sols un simple recompte, la valoració del comportament i l’estratègia que tenen aquests glòbuls per a defensar-nos és vital, perquè la immunitat és el gran jutge que ens omple de vida o ens condueix cap a la malaltia independentment del número de cèl·lules, és el gran dictador que ens defensa de tot el que ens passa o ens deixa desprotegits, és qui posa ordre o desordre dins nostre. El poderosíssim sistema immunitari és qui permetrà que la nostra vida s’ompli de somnis o s’inundi de mals.
La immunitat és un sistema complex i disciplinat, amb una intel·ligència i organització pròpies que no tant sols ens defensa de qualsevol atac extern o distorsió interna sinó que està íntimament relacionada i regnada per la nostra psique i les nostres emocions. Aquest misteriós i encara desconegut sistema és qui fa de pont entre el nostre físic i el nostre energètic (emocional, mental i espiritual).
La immunitat és, a la vegada, poder curatiu i destructiu en potència, la seva intel·ligència és suprema i això fa que de vegades el seu comportament superi l’enteniment humà. Aquest sistema, a part de la relació estretíssima que té amb la nostra psique i les nostres emocions també relaciona d’alguna manera el nostre inconscient amb el nostre organisme, i és per això que molts cops ens costa tant d’entendre la seva manera d’actuar.
La immunitat és doncs, l’eina a través de la qual s’esculpeix el nostre cos segons el dictat de la ment, de l’emoció i de l’inconscient. Així, aquest poderosíssim sistema està dirigit per nosaltres mateixos, és la nostra psique qui dicta les ordres, aquesta part de nosaltres que tant ens domina i ens costa de controlar. Tant el conscient com l’inconscient dominen la psique, la psique domina l’emoció i l’emoció domina la immunitat (a través del sistema nerviós i endocrí), la immunitat dissenya el cos segons el contingut d’aquestes altes esferes imposant la salut o permetent que la malaltia ens envaeixi.
Emoció i sistema immunitari
Quan les nostres emocions son positives, aquestes provoquen d’immediat un eco glandular que produirà la segregació de les hormones del benestar: endorfines, catecolamines… aquestes tenen com a òrgan diana els nostres glòbuls blancs i els hi donaran estímul i eficàcia.
Quan l’emoció és negativa, passa el mateix, però les hormones que se segreguen son les d’estrès: adrenalina, noradrenalina, ACTH… aquestes provocaran en la nostra immunitat una disminució de la seva eficàcia.
Així doncs, totes les emocions negatives, quan es perllonguen en el temps, afectaran de manera prolongada l’estat de la nostra immunitat, i aquesta actuarà conseqüentment en la defensa del nostre organisme durant tota l’etapa que s’allarga fins que som capaços de canviar i resoldre els nostres conflictes interns, ja que son aquests conflictes els promotors de les nostres emocions negatives.
Amb aquesta important influencia mental i emocional, sempre hem de tenir en compte que quan patim un desequilibri en el nostre cos, l’únic que ens pot curar realment és la pròpia immunitat, perquè la curació ve de dins i no és res més que equilibri interior a tots nivells. Quan hem depurat tots els dolors i les congestions i posat ordre en el nostre món interior, llavors, aquest ordre es reflectirà cap a fora, i la immunitat actuarà imposant la salut, perquè l’exterior no és res més que el reflex del que resideix dins.
Per tant, tot el que passa dins nostre es reflexa en el nostre cos mitjançant el gran pont d’unió que és la pròpia immunitat, l’emoció filtra la seva expressió a través d’aquest influenciat sistema per a fer-se visible.
La immunitat és doncs, qui provoca que la nostra biografia es converteixi en la nostra biologia.
